Públic

Aquesta setmana he escollit el tema del cotxe i la conducció com a eix central del meu registre visual. El motiu principal ha estat que, més enllà de ser una acció quotidiana, conduir esdevé un espai on es barregen emocions, rutines i paisatges. M’ha semblat interessant observar com un acte tan mecànic pot tenir implicacions simbòliques i personals.

En analitzar els registres, m’he adonat de com el cotxe pot representar llibertat, però també pressa, estrès o fins i tot aïllament. He volgut capturar moments diversos: el silenci dins l’habitacle, la mirada cap al retrovisor, els reflexos a les finestres, o la carretera que sembla no acabar-se mai. Aquestes imatges m’han fet pensar en com el trajecte, més que el destí, esdevé una metàfora del pas del temps i de la vida mateixa.

A través d’aquesta observació, he après a mirar amb més atenció allò que acostuma a passar desapercebut. El repte més gran ha estat transformar una experiència tan funcional en una proposta artística amb significat. També he tingut dificultats tècniques amb l’enquadrament de les imatges dins del cotxe i amb la llum, especialment en moments de moviment.

En definitiva, aquest exercici m’ha ajudat a prendre consciència de com l’art pot néixer en els espais més inesperats i quotidians.