Educació artística - Aula 2

Públic

En aquest segon registre he treballat amb una sèrie de fotografies fetes davant del mirall, com a manera de reflexionar sobre la percepció que tenim de nosaltres mateixos i com aquesta pot canviar en funció de l’estat emocional, el moment vital o fins i tot el context físic.

Aquestes imatges no són autoretrats convencionals. No busquen una estètica perfecta, sinó que intenten capturar instants de pausa, de dubte, de reconeixement i de calma. Davant del mirall, ens observem però també ens qüestionem. El mirall esdevé una frontera simbòlica entre el que mostrem i el que som, entre com ens veiem i com ens voldríem veure.

A través d’aquest registre, continuo aprofundint en el meu tema: la calma com a espai interior al qual s’arriba després d’haver transitat el desordre mental. Aquest cop, però, no a través del moviment, sinó de la quietud i la introspecció. Les fotos intenten capturar aquesta tensió entre el jo visible i el jo intern, i com les nostres percepcions poden actuar com una barrera o, alhora, com un pont per accedir a un estat de serenor.

El procés m’ha fet pensar en com de condicionades estan les nostres mirades per criteris externs, i com això afecta la manera com ens relacionem amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixes. M’interessa seguir explorant aquesta dualitat entre percepció externa i emoció interna, especialment en espais aparentment neutres com el mirall, però carregats de significat.